CompartirLa displàsia de maluc en el gos
És un malaltia congenita amb progressió crònica i degenerativa de la superfície òssia de l’articulació del maluc.
És un malaltia crònica degenerativa de la superfície òssia de l’articulació del maluc.
Degut a un desgast articular el cap del fèmur (os de la cuixa) ja no encaixa bé a l’acetàbul (part articular del maluc).
Això provoca dolor, inflamació e inestabilitat.
La displàsia és una malaltia multi factorial amb un fort component hereditari.
Presenta predisposició en races de mida gran (pastors alemanys,labrador retriever, golden retriever, rottweilier, gran danès…).
Tot i això és impossible detectar-la al moment del naixement.
És per això molt important entendre que la reproducció de gossos amb aquesta patologia no hauria de permetre’s
Els símptomes solen aparèixer a partir dels 6-8 mesos d'edat.
Són freqüents les coixeses de les extremitats posteriors, córrer com un conill, la dificultat al realitzar tasques com pujar escales o saltar i el dolor a l’articulació en els animals afectats.
A vegades a l’any d’edat els símptomes desapareixen fins que la progressió de la malaltia determina artrosi i això provoca dolor i dificulta el moviment de l'articulació.
El diagnòstic d’aquesta patologia es realitza mitjançant la radiografia, cal anestesiar a l’animal ja que el procés requereix varies radiografies en posicions incomodes relaxació muscular i que estiguin quiets.
Emetre un diagnostic aviat permet tenir més opcions terapèutiques.
Malauradament és tracta d’un procés degeneratiu i crònic sense cura, existeixen tractaments paliatius (antiinflamatoris, condroprotectors...) i quirúrgics per a millorar el benestar del pacient.
Evitar el sobrepès i realitzar un exercici controlat també ajudaran a la salut de l’articulació.
